Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

qui li era estat posat e a Nos denunciat que dins los comtats de Rossello e de Cerdanya qui son dins lo principat de Catalunya feya fondre les monedes nostres e fer altres monedes e ferhi correr diverses monedes de la terra francesa. La qual cosa lo dit rey fer no devia, ans era contra nostres regalies, com no ses legut a algu sino a Nos solament batre moneda en Catalunya e que sia moneda barcelonesa, e ques bata dins la ciutat de Barcelona, la qual moneda es appellada de tern, e es perpetual per concessio e privilegis dels reys passats; e encara Nos aquella fer batre no podem sens consentiment e voler de la dita ciutat, a la qual es commanat per tot lo dit principat de Catalunya e per avinences antigues. La qual citacio lo dit rey de Mallorques menysprea e res per aquella no volen complir. E en contumacia sua, tem nostres processos justs e rahonables segons que fer se devien per forma dels usatges de Barcelona e de les constitucions de Catalunya, les qual son les leys de la terra e del principat dessus dit.

 Cap. 9 E apres poch temps lo dit rey de Mallorques duptanse del dit nostre proces procura missatgeria ab letres del pare sanct quins prega que li volguessem dar guiatge, car ell vendria personalment es convendria ab Nos per tal manera que Nos ne seriem contents. La qual cosa Nos per reverencia del dit pare sanct otorgam; e atorgat per Nos lo dit guiatge, lo dit rey de Mallorques se apparella de venir a Nos. E Nos sabent que ell devia venir ab quatre galeres que feya armar, no volent que ell nos trobar, sens armada, e pensants que ladonchs tan prestament Nos no podiem haver galeres armades com de Valencia, hon ne haviem fetes ja armar x per trametreles al estret de Gibraltar, en ajuda del rey de Castella, fem apparellar en Barcelona dos bons lenys armats, e ab aquells partim de Barcelona e començam nostre cami vers Valencia. E com som en les mars de Tarragona, per fortuna haguem exir en terra, passants per Amposta e per Ulldecona; e com som al loch de Paniscola trobam aqui los dits dos lenys armats e muntam en aquells, e anam per mar entro a Benicacim; e com hi som vench lo lebeig quins dava per proa, e pus tan prop era de Valencia anam per terra, e trobam aqui mossenyer Gilabert de Centelles, senyer de Nulles, e prestan son