Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo castell de Alaro qui es en la dita ylla; e que aqui nos tengues presos, ço es, a Nos e als dits infants En Pere nostre honcle e En Jaume nostre frare, tant gran temps, e tan longament tro que li haguessem enfranquida tota sa terra e dada tan gran part en Catalunya, que no fos a Nos de ferli mal ne damnatge. A nostre senyor Deu, qui no sab defallir a aquells qui en ell han fe e bona esperança, ne vol que justicia sia empatxada, ne los mals romanguen impunits, per la sua gran gran misericordia e pietat plague e permes que lo fet de la traycio fos descubert, car perpres lo tractament dessus dit per lo rey de Mallorques contra Nos, entre nona e visperas, car lavors no dormiem de dia a Nos vench un frare preicador de sancta vida, qui era familiar nostre, daqui nons membra lo nom, ab lo qual un hom qui en la dita traycio debia caber sen descobri e li dix quens degues dir en secret e en confessio que per res no anassem a veure la reyna nostra sor, car si fayem sens algu, si Nos erem morts; e que de aquesta raho nons podia mes avant dir. E oydes aquestes paraules Nos som fort torbats, pero faemli aquesta resposta: que pus aytals noves nos deya, que aquella nit no la yriem veure, pero quel pregavem, si fer se podia, que entretant nos hagues licencia de aquel qui dit loy havia quens pogues dir son nom e tot lo tracte largament, car si nons havia la dita licencia, nons stariem, si sabiem morir, que nostra sor fos malalta que no la anassem a veure, pus que era venguda en nostra terra, e era reyna. E lo dit frare nos respos ens dix: — Senyor: prou vos he dit aytant com en mi es, pero, senyor, yous suplich que, per amor de Deu, vos noy anets tro que yo torn; e, senyor, fare mon poder queus ho pusca dir be clarament. —
 E partit de Nos lo dit frare, el infant En Pere el infant En Jaume, lendema, no sabents res daço, diguerennos: que fort nos estava mal, com no erem anats a veure nostra sor, majorment com fos malalta; e que havia dos dies que era en nostre regne e en lo loch hon Nos erem e que no la haguessem anada a veure que mal nos estava; e que mes nos hi cabia deshonor; perquens suplicaven que la volguessem anar a veure e quem volguessem nostre cor forçar; e que no devíem guardar la follia nel ergull del rey son marit. Axi que, guardants les rahons quels dits infants nos deyen e que per ço que entengues-