sen que en Nos no eren totes aqueles opinions ques cuydaven quen Nos fossen, e imaginants que ell ne altre nos gosas assajar ne fer alguna cosa contra Nos, atorgamlosho que Nos la yriem veure lendema, jatsia fos que Nos sabem be que la malaltia de nostra sor no fos vera, ans era ficta. E aço feu ell per tal que Nos lanassem veure e sabessem la traycio quens havia tractada, pero no contrastant aço, Nos ho voliem aventurar, mas femho saviament, car Nos haviem ja ordenat que com Nos fossem a la cambra de la dita reyna, que certs servidors specials nostres estiguessen a les portes de la cambra e que no donassen leer de tancar la cambra; e que aximateix les quatre galeres nostres, de les quals era capita mossen Matheu Mercer, nos partissen de aquelles del dit rey de Mallorques. E ordenamho per tal manera, que no fos a ell de fer aço que havia ordenat. E nostre senyor Deu, esguardant la nostra leyaltat e nostre bon enteniment, volentnos tolre e lunyar de tot mal e perill, aquella nit queu haviem acordat quey yriem a lendema, se feu en la cara nostra prop lull una exidura fort a vol e de mala natura, e quens en haguem a sagnar; per la qual som escusats de no anar a veure la dita nostra sor, hon estiguem per alguns jorns en la nostra cambra tro quen som millorats.
E lendema que som millorats dels ulls ens en som sagnats per lo dit mal, apres menjar, torna a Nos lo dit frare preicador quins deixe la dita traycio, segons que dessus havem dit, la qual li dix la reyna nostra sor, e dixnos: — Senyor , yous faç tal resposta, que vos encontinent trametats per la senyora reyna vostra sor que vinga a vos, e si lo rey son mari no vol que vingue a vos, len façats venir per força o per grat, car com ella, senyor, sera ab vos, ella vous dira lo fet de la veritat. — E oydes les noves del dit frare, encontinent fem venir el infant En Jaume nostre frare, e diguemli: que anas a la dita reyna, quaix per manera de visitar, e que li digues, que be li estaria quens vengues a veure per lo accident que haviem; e si lo rey son marit nou volia, que per força lens fes venir. E oit lo manament nostre, lo dit infant sen ana a la posada del dit rey. E com fo ab nostra sor, ell li dix: que be li estaria quens vengues a veure. E ella li respos: que molt li plahia, ab que al senyor rey son marit plagues, qui alli era present. E lo dit rey
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/95
Aquesta pàgina ha estat revisada.
