ulls, que té traça pera tota mena de feines del camp i moltes altres, i que, en quant a lletra, no l'avantatja el rector del poble.
En Martinet a ben segur que somia, i quels seus somnis són dolços. Am tot el foc dels seus divuit anys ha posat l'afecte a la filla de la Llucia del Molí, una noia de quinze anys, rossa com els rostolls, vergonyosa que no gosa ballar ni cantar corrandes, retreta am tot-om, i que, sense donar-sen compte, sols ha sigut expansiva amb en Martinet desde qu'és nada. El pastoret no se sent am prou vocació per la vida de montanya: no-s podia avesar an aquells mesos passats dalt de les serres, lluny de tot-om, en contacte amb els abets altissims i les albes roques d'aquelles regions, mentrestant quel jovent s'estava al poble i passava divertit els diumenges i les diades del quinze d'Agost i vuit de Setembre. Per ell semblava feta aquella versió de les Montanyes regalades que sovint cantava a tota veu en mig de la quietut d'aquelles valls, quan deia: