Si ne som caigut malalt
d'una crudel mala gana;
ningú no-m coneix lo mal,
ni metges ni apotecaris,
sinó una nina que hi hà
que l'amor men té robada.
En Martinet s'anyorava i entretenia les llargues ores treballant esclops i culleres, o bé conduint el cabal d'una jaça a l'altra, pensant en quan se casaria am la Julita, que s'estimarien força, qu'ell començaria fent de marxant i acabaria parant tenda a Prada o tal volta a Perpinyà.
Quan a l'endemà l'alba va llençar tot just un bri de claror per les escletxes de la porta barrada am flairosos troncs de pi, portant un nou die fred però clar i serè com si fos de Juliol, es varen deixondir a-l'ora els dos pastors. En Janret va sortir a fòra, va mirar la volta ont encare hi lluïen els estels esporuguits per la naixenta claror del die, i va dir alt:
«Són més de sis ores. Hem dormit molt de temps.»
A mesura quel sol s'aixecava, la rama-