da pareixia tornar a vida nova: totes les besties mugien, les vaques giraven la testa, llençant llambregades amoroses a llurs vedellets, que començaven a trascar per l'erbam; i la Pastorella, amb el seu collar de punxes, corria, boi lladrant, tot l'ambit quel cabal ocupava com per a regoneixe si hi mancava alguna bestia.
Al cap de poca estona en Janret va agafar una restellera d'esclops per portar-los a vendre, en Martinet va recullir les poques provisions que restaven per a dur-les amb el ramat a Pla Guillem, i, sense gaires paraules, pare i fill se despediren fins a l'endemà.
En poc més de cinc ores el pare va ser a Vernet. Fins a entrada de fosc el ramat no va arribar a l'immensa catifa de Pla Guillem, ont hi batia un vent que semblava voler somoure l'abet més ben arrelat. El cel, que tota la tarda avia estat grisenc, se tornava tenebrós mentres se feia nit. En Martinet va barrar la porta, va fer foc i es va quedar a dins embolicat, arrupit, i am la pensa allà baix, al poble, a la casa del cim de la plaça i a la noia