qu'en aquells instants devia recullir-s'hi.
Envers les vuit va sonar un tro en sec, fortissim, fent trontollar les montanyes, semblant esfereir la terra, i tot seguit va començar una nevada forta, deixant en poc temps cobert tot lo pla. Les besties corrien debades en busca d'una bauma: Pla Guillem s'extén majestuós, immens, ras, en aquelles alçaries, sense una montanya quel posi a redós de vents estranys.
Quina nit per al pobre Martinet!
Va nevar, nevar! Els blancs borrellons anaven caient silenciosos, perseverants, en la paorosa foscor nocturna, apilonant-se, emmantellant-ho tot, cobrint la porta de la cabana, després la cabana tota. En Martinet s'estava arraulit en un recó, cobert de palla, però el fred li passava per tot arreu, travessant-li la pell i ficant-se-li al cor. Balb de peus i de mans, en va la Pastorella, més avesada als freds forts, provava d'escalfar-los-hi am l'alè.
En Janret, veient el temps que feia, poc va dormir aquella nit, pensant en el seu fill a la montanya i maleint el moment