d'un pi es destaca del verd alegroi de la fageda; però els pins sovintejen més com més va, fins que sento les esquelles del primer remat. Aviat veig les clapes d'erba i vaques que hi pasturen tranquilament, mentres algunes corren esbojerrades tot ventant desesperadament la cua. Ja hi soc; ja trobo un bailet rabadà que m'acompanya ont és el pastor.
El pastor és un jovenot de bona alçada, d'aspecte i de parlar ben pagès. No s'ha afeitat desde la primavera i és prou curt de paraules. El convido a beure vi i a menjar un xic de carn per fer-lo garlar.
És fill de Noedes meteix, de qual comú és el pastor, i fa tot just quatre mesos qu'ha arribat de Madagascar, ont ha complert els tres anys de servei. Jo, que per l'aspecte me l'avia imaginat un xicot que no s'avia mai mogut d'aquelles valls! De la curta estada qu'avia fet a Perpinyà i a Marsella no-n té sinó una idea confosa; en cambi té ben presents els trenta-sis dies de mar i l'orrorosa set que hi va patir, de la qual ell meteix no podia avenir-se: