Aquesta pàgina ha estat revisada.
.png)
LA SIRENA DE MONTANYA
A mesura que vaig pujant la costa, a passos iguals, escalant el camí que giragonceja per entre el bosc, el paisatge quem queda dessota i qu'alguna clapa dels arbres em deixa veure, s'engrandeix an els meus ulls, es va desplegant sadoll de verdor.
Quanta verdor! Les vessants l'aboquen ufanoses a la vall més ermosa entre ls replecs de l'esplendida vesta canigonenca. Vallmanya és al mig amb els seus casals escampats ça i enllà. Que bé li escau el