nom! La magna vall s'espandeix en sa reduida extensió, orgullosa com l'arbre que sosté una munió d'aucells cantaires.
La parroquia isolada, d'arquitectura primordial; el castell mig enrunat cimejant un turó quel torrent volta boi fressós; el caseriu de la farga antiga i negrosa; els escassos camps conresats d'ortaliça arrenglerada: tot navega mig perdut entre l'immensitat onejant de les montanyes rublertes de bosc. Tot ho omplena la claror esplendent del mig-die. De tot arreu sembla eixir una bravada sanitosa que convida al repòs, un conjunt de remors i flaires qu'afalaguen dolçament els sentits.
Devant d'aqueix espectacle ermós, que m'impressiona i atrau a-l'ora, m'assec a vuidar les engrunes del sarró, umitejant-les am les ultimes gotes de la botella. No tinc record d'altre esmorzar tant saborós, am tot i curtejar, ni d'altre menjador tant esplendid. Disfruto de tot l'encant de la fageda que tinc al voltant; el blau celatge s transparenta en mig de les bellugadices fulles qu'acompanyen remoroses el suau