branques, i sembla voler devallar en desfiles lletoses fins a les cloterades. La Natura va condormint-se a poc a poc als seus besos umids; i ella, la sirena de montanya, am sa blancor opaca i amb els seus braços invisibles, ho atreu tot, arbres i roques, i s'extén, es dilata per graus, abraçant boscos, prats i singleres. Devalla, devalla fins a terra, mandrosament destriant-se i espessint-se; embolcalla ramats i barraques, esborra camins i corriols, confon la natura, que, embotornada i emperesida per la boira, sembla que fins degui suspendre totes ses forces vitals per entregar-se a un ensopiment, a un somni estrany qu'apagui tots els desitjos.
A voltes s'entreté molt temps demunt d'un puig, devegades entra a galop per un coll i corre victoriosa a ensenyorir-se d'una conca, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat.
I derrera una glopada en ve un'altra, i un'altra, fins que cobreix les valls i les serres de sa pesada gruixaria, fins que ja s'ha fet senyora de la montanya.
Jo sols camino d'esma. Desde qu'he