deixat Prat Cabrera he vist la boira passejar-se al meu voltant, tapant-me els oritzons que m'orientaven, fins qu'he arribat a no veure un arbre a dugues passes. Fa estona qu'he deixat el camí entre l'abetosa; en arribant a un prat de molta erba se m'ha perdut; i ja fa més de dugues ores que no segueixo sinó viaranys fets per les aigües, atravessant de tard en tard uns tarters formats de roques de granit esmicolades, que quan ne remoc una m fan seguir un troç avall permor de la molt forta pendent de la esllaviçada, fent-me caure sovint; passant entre abets immensos i molt atapaits, avent de caminar quasi bé enlaire, trobant-me a lo millor arrambat a un single qual fondaria no puc amidar.
A tot això, amarat de la mullena de la boira i séns esperança de trobar camí, perquè ja am prou feines puc mirar on poso els peus.
Ja fa estona quem domina una set atormentadora i el terreny qu'atravesso sembla del més sec: pels torrents no hi baixen sinó codols.