Am penes i treballs guanyo una nova carena, i em fa l'efecte qu'entro en una regió més animada: tots els sorolls hi són més perceptibles. Al cap de poc sento la gratissima fressa d'un xaragall, i em considero salvat. Hi arribo, m'assec, menjo un bocí de pa quem quedava i bèc en abundancia una aigua gelada. Me comença a encaparrar l'idea de trobar-me sol i perdut, veient que la nit s'atança i que la broma s'espesseeix més i més. Això fa que m'aixequi prompte per tantejar de nou de cercar camí. El territori que trepitjo no és tant selvatge, i no trigo en sentir els lladrucs llunyans d'un goç d'algun ramat. El cor se m'aixampla. ¡Quina sensació més agradable se m'espargeix per tot jo! El jaupar seguit del goç em dóna l'idea de trobar-me al costat del bon foc d'una barraca secant-me de l'enfadosa umitat que sento per tot el cos, i conversant cordialment amb el pastor. Arribo a una regió de pasturatges i em refrigera dolçament un sò d'esquella. Em sento renascut i m'enllesteixo a caminar; però dec fer-ho en sentit contrari al cabal, perquè
