de Balaig, a les quals ja avia estat altres cops. Decidint-me, a l'ultim, per ascendir, esperonat per una voluntat superior a mes forces, escalo llestament una costa bastant dreta, agafant-me en mates que no veig i assegurant els peus a les roques.
La pujada no té fi. És negra nit i no puc fer sinó palpar. Per ultim abandono l'esperança d'arribar on desitjava i determino devallar fins i a tant que surti de l'enfadosa boira o qu'arribi a poblat siga on siga. Però m'acoquina pensar qu'aig de baixar per ont he pujat. Am prou esforç vaig vorejant la recta pendent en la quem trobo, en busca d'un lloc quem faci més senzilla la baixada. Em topo amb ún que no és gaire millor, però començo a devallar am veritable dalit i ansia d'eixir d'un cop de tanta boira.
Al cap d'una estona m sento en mig d'abets, costant-me molt de sortir d'entre llurs fortes branques irradiant de la soca. Una ora de bregar am les que creixen gaire be ran de terra, dures de reblincar i que tornen a adreçar-se am furia com braços que vulguessin ferir-me per aver
