«Sé pas per què som tingut tanta de set en mig de tanta d'aiga; una set que me deixava la gola tant corsecada com el meu bastó.»
Però res tant pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyadana, d'aquell país de vegetació tant ermosa i on tant avia anyorat els seus boscos i els seus glebers i els seus ramats i la seva llengua.
«Aquells hovàs ens-e donaven pas una nit tranquil-la en el nostro poste. Era a nosaltres els artillurts quens tenien sempre l'amenaça; i són uns jamfutres que no erren el tret d'un centimetre.»
Com gaire bé no coneix sinó el Madagascar i els volts de Noedes, hi estableix a cada pas comparació. Me fa un efecte estrany quan, senyalant les serres inabitades dels voltants, me diu am convenciment:
«Allí al Madagascar hi hà pas la civilisació com ací.»
Però, boi recant-me, l'aig de deixar, perquè poden més en mi els desitjos de veure els estanys que no pas l'atractiva