gosat interrompre la tranquilitat secular del bosc de gegants, no inquietat de molt temps per cap llenyataire ni carboner.
A l'esse fòra d'aquêt bosc extens, del que he eixit esparracada la roba i esgarrinxades les mans, he baixat tant que ja no-m sento embolcallat per la boira. La nit segueix sent molt negra; més, sortint de tanta tenebra, començo a adonar-me d'algunes ombres. No tardo a veure lluir una massa llisa empapada de l'umitat de la boira...
Un enllosat de llicorella! Ja soc a port!
M'enllesteixo a arribar-hi, i per això fer aig d'atravessar una pendent plena de xaragalls qu'a voltes em fa tenir aigua fins a mitja canella.
Arribo a un molí tot tancat, on truco fortament un cop trobada la porta. Al cap de poc em respon una veu mig en gabaig:
«—Que seu perdut? 'Neu a la fargo. Hi trapareu en Quitllo, qu'us jicarà 'na cambro.»
No aig de fer sinó seguir el meteix