corriol que passa ran de la porta del molí, i en menys d'un quart d'ora arribo a un conjunt de casalots qu'aviat veig que són d'una farga abandonada. Els lladrucs d'un goç em senyalen on serà la porta. Al segon truc ja m'obre un bon moço de posat franc i agradable oferint-me ospitalitat.
«—I de n-on veniu an aqueixes ores? Que balleu seu perdut? Entreu ací dedins, si us plau. Heu pas sopat? Are jo m'hi posava. Mus ho compartirem... Bona xança heu tingut de m'hi trapar! Sòluc venir el dissapte totes les setmanes, i el diumenge cap a Prada, qu'ê fira.»
¡Que bé m trobo a redós, dins d'aquella cambra fumada, de vigues ennegrides, assegut a l'ascon, i esperant la flairosa ollada, qu'ha preparat una dòna del Molí!
El menjar em deixa tot refet: sobre tot l'ollada, després de no tastar res calent en tot lo die, em dóna un suau benestar! Després, cop de pernil, i per postres... un got de cafè sense colar, fet a la llar.
Mentrestant la conversa gira sobre la