meva aprofitada excursió. A-les-ores sé quem trobo a l'antiga farga de Llec, que la gran abetosa era la d'en Pons; és a dir, qu'am nou ores de caminada no he fet sinó sortir de la vall de Vallmanya i entrar a la de Llec.
L'endemà, després d'una forta dormida, a les quatre de matinada eixim tots dos de la farga, fent un bon troç de camí plegats. Al dar-nos la derrera encaixada, al deixar jo el camí de Prada per dirigir-me envers Fillols i Vernet, ja avia trencat l'alba, enrogint el cel, ribetejant d'or les serres, inundant de llum les valls i fondalades, esclarint els vilatges d'Estoër i Taurinyà, que blanquejen als meus peus, omplint la terra de sa encomanadiça alegria; i el jai Canigó mostrava les seves tres enasprades crestes i extenia ses rumbejants vestidures, destacant-se sobre un celatge nèt de tota tara, com si mai agués conegut la boira.