poble en poble, els miserables vilatges de les ermes i pedregoses Corberes! A peu, és la sola manera de fer-se un om carrec d'un país. A nosaltros, recorrent aixís el Rosselló i el Conflent, comarques de llengua catalana que pertanyen avui al estat francès, ja ens avia vagat de coneixe les diferencies de caracter qu'aparten el català del llengadocià limitrof. Fins hi hà poca simpatia entre uns i altres: bé ho denuncia la corranda que més d'una vegada hem sentit cantar an els pagesos conflentins:
Ai, mares que teniu filles!
no les doneu als gabaigs!
A les primeres renyines,
«Adeu! A França men vaig!»
A la fi ja estava decidit. Disposats a fer llargues marxes per montanyes pelades i aixutes i a deixar-nos estebornir per les soleiades, varem anar un die a Salses, aquell tant anomenat Salses que durant sigles va ser limit de la nostra nació i qu'encare segueix sent-ho de la nostra llengua.