lubre estany de Leucata am la seva gran i trista extensió confonent-se al lluny amb el mar.
Costa d'imaginar que per aquest estret passatge, just l'espai per la ruta i el camí de ferro, agin agut de venir tots els exercits que la França ha enviat per invadir Catalunya i que per aquí se n'agin agut d'entornar els qu'han pugut. ¡Que ben resguardada per la Natura era un temps la nostra terra! I que poc li va valdre! Però s necessitaven ben bé les maquinacions del etern enemic nostre, el veí de la banda de ponent, per quens desfessin així la patria. Al menos si per les Corberes ha vingut alguns cops la malaventurosa guerra, també les han atravessades les grans idees qu'han d'ajudar a la nostra regeneració.
Es fa dificil passar lo qu'alguns han dit Termopiles del Rosselló, sense qu'un pensi en aquestes coses. Quan la natura és ermosa, ella sola acapara tot el sentiment i no deixa que la pensa s'esplaii en cap altra ocupació. Més aquí, en mig de tanta tristesa, a punt d'assolir les fites