etniques de Catalunya, ens recordem de que som catalans.
Varem arribar al Fitó, el primer poble llengadocià. Quina altra cosa! No és sols el cambi brusc de llengua lo quens allunya de Salses, però la gent té un aire més pesat, les cofes de les dònes no són alegres.
Un altre die varem recorre els vilatges catalans fronteriços més endinsats en les Corberes: Opul, Perillós. Per tot arreu runes de castells, l'idea de separació d'un antic estat. En varem devallar laços, assedegats, fugint-ne de cara al gai Rosselló i veient sempre al lluny el Canigó, com un amic que ple de majestuosa benevolença ens digués: «Veniu als meus braços; les meves fonts estronquen la set, demunt dels meus prats i a l'ombra dels meus boscos el cançat hi troba repòs».
Altres dies els varem destinar a coneixe la regió de les Corberes passat el riu de la Gli. Ens va animar de veure l'aigua al ser a la Torra de França i varem seguir més refets la ribera fins a Casanyes de la Frontiero; d'allí varem pujar la costa fins