companyia d'aquell bon ome. M'indica el camí acompanyant-me un troç, i em diu al deixar-me:
«Vos poreu pas trompar: heu d'anar a tombar aquella coma ques veu d'ací; aprés, abans d'una ora trapareu en Janot ambe les seves ovelles, que vos guiarà. I bé, adeu! Bon camí.»
Me vaig apartant d'ell; atravesso un pla amb una extesa d'erba tant amarada i tova quels peus se m'hi enfonsen. Per aquella jaça també s'hi ha escampat el bestiar; les vaques, veient-me passar, s'aturen i em miren llarga estona amb els seus ulls negres i fixos com si recelessin de mi, que no duc pas intenció de fer cap mal an els llurs daurats vedells. Passo tot el pla, bastant sinuós i ple en tots indrets de petits xaragalls que semblen sortir escapats al posar el peu demunt de l'erba. En aquestes regions altes i serenes, on tot brolla com per art d'encantament, un hi està a voltes temerós i sembla com si fes nosa a la Natura. Tot se presenta tant tendre an els meus sentits admirats! Els reguerons tantost
