Era un temps, dos anys enrera, rector d'un alegre poble del Vallespir deliciosament recolzat en la falda del Canigó, i allí era on l'aviem trobat en una excursió que hi varem fer i en la quens va vagar de passar tot un die en la seva companyia agradable.
A-les-ores, en mig de l'exuberant natura canigonenca, ens explicava les seves caminades als rocs de Rotlà i al Costabona, am la seva bondadosa paraula, filla d'una clara intelligencia disposada sempre a veure-ho tot de color de rosa, tot ermós. De les aficions a vagar per les montanyes, a conversar amb els pastors, a veure saltar l'airós isart, n'avia agafat un gran entusiasme per la llengua que continuament parlava amb els seus feligresos, a qui tant estimava. Els feia sovint explicacions de l'antiga istoria catalana, barrejant d'una manera curiosa la defensa del coll de Paniçars amb el combat de Peirestortes, el fet d'en Bernat d'Oms am la represa de Bellaguarda: fets que tant aviat eren contra espanyols com contra francesos, però on sempre hi res-
