Vés al contingut

Pàgina:Croquis pirenencs (1896).pdf/132

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
130
Croquis pirenencs

saltava l'esperit eroic del poble català. Avia estat a Barcelona, i els comunicava am vera simpatia els seus records de la gran ciutat. Temperament poetic, avia fet molts versos cantant la cacera de l'aliga, el refilar del rossinyol, les grans vistes que desde els cims es descobren i, sobre tot, les excellencies de la llengua catalana, l'objecte principal de la seva afecció, llevat l'amor a la Verge.

A-les-ores l'aviem conegut sapat, robust, emprenedor: are el trobavem desfigurat, decaigut i groc. ¿Quin misteri avia sigut causa d'aquella transmudació? Prou ho varem dexifrar de les seves paraules.

La seva propaganda del propri idioma en menyspreu del oficial no va semblar-li bé al bisbe de Perpinyà, i, séns dupte després d'un madurat examen, va resoldre expatriar al pobre rector qu'avia comès la falta d'estimar massa la llengua dels seus administrats i de quasi tot el bisbat. Venturosament per aquêts casos, el bisbe té sota el seu domini unes quantes parroquies del antic comtat de