Aquesta pàgina ha estat revisada.
133
L'anyorament
trets, recordavem la negrosa silueta del bon rector castigat, pel crim d'estimar massa la seva llengua, a viure estranger en un recó i entre gent que pertanyen an el meteix departament, expatriat am tota intenció pel seu bisbe, concient de quel castic li avia de doldre i arribar al fons de l'anima.
I varem anar fent camí, pensant qu'això dels grans estats és cosa capritxosa i transitoria, i qu'en l'arrel dels pobles, sota la petjada dels exercits i les rodes de les maquines governamentals, hi hà una cosa més fonda: la raça.