Vés al contingut

Pàgina:Croquis pirenencs (1896).pdf/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


EN VALENTÍ


I


A fòra, quina nit més dolenta devia fer! Se sentien els insidiosos xiulets del vent, qu'entrant per la collada de Toses semblava voler escombrar tota la vall del Rigart. De temps en temps, com llunyadans i sofocats, s'oïen els lladrucs d'algun goç. El vent fins somovia la porta ben barrada, i, quan ne venia una ratxada forta, bufava tant furient per totes les escletxes, qu'esfereïa la viram an el corral.

La Maria s'estava asseguda al escon