nascuts cuiten a fugir del devant meu per esclatar al cap de poc en mil rialletes d'infant. Qui pot resistir el desig de sentir bategar tant aprop la vida, sense caldre més qu'obrir els ulls i parar l'orella?
Segueixo pujant per una regió pedregosa, i no trigo a girar-me per guaitar la jaça qu'hei travessat i que s'extén com gran catifa d'un verd encès tivada per les roques grises que desigualment la volten; les vaques pel costat de les quals he passat, are les veig petites, petites, i lluny, lluny: sols fixant-m'hi molt sento el dring de l'esquellot quan el tic-tac del meu pols no m'ho destorba; allà d'enllà oviro serres i més serres ostentant llurs carcanades ossudes rublertes de bosc a banda i banda.
Tombo un coll molt pedregós i em trobo altre cop en mig de prats. Tot seguit sento el lladruc d'un goç que s'ha adonat de mi. Al cim d'una roca, i com formant-ne part, s'hi està el pastor amb unes poques ovelles ajegudes i una cabra enfilada, com ell, dalt d'una pedra.