després d'aver fet uns quants dies de vida de montanya amb un pastor conegut!
Va baixar amb un ramat, content de poder cridar an el goç, am la seva veueta fresca, perquè empaités les ovelles que s'esgarriaven. Quan el ramat va ser prop del Rigart, el pastor el va fer aturar perquè descancés, i les ovelles es posaven totes juntes, totes tocant-se arraulides, formant una clapa blanquinosa a la ribera: el cançament els comunicava un tremolor general. Allavores el petit va deixar les ovelles am recança, sobre tot a tres xaions tendres de l'any.
Quan va entrar a ca-seva, am quanta alegria el va rebre sa mare! El petit bé n'hi va contar de coses d'aquells quants dies de montanya: de com els xaions petits el seguien; de com, quan varen salar les ovelles, ell va portar una pedraça grossa, grossa, qu'al demunt el bestiar s'hi amorrava adalerat per la sal, i tantes i tantes altres coses que retrataven fidelment l'alegria i la llibertat de quel xicot avia fruit, deixant-se rodolar per les pendents d'erba tova, posant-se a l'om-
