mala nuvolada. Ella el va sentir que topava amb el marc de la porta, que pujava els esglaons d'una manera pesada tot rondinant ininteligibles mots. Va entrar, i, sense dir res, va seure i va posar el cap demunt la taula, tapant-se la cara amb els braços. Mare i fill el miraven fer, sorpresos i concirosos. Ella patia orriblement, i patia més coneixent qu'algunes veïnes tafaneres s'estaven arrambades al portal pressentint algun daltabaix.
Al cap d'una estona d'ensopiment, en Miqueló va aixecar el cap, i amb ira, però maquinalment, va demanar «el sopar», com de costum. El petit, en mig de la sorpresa que li causava aquella escena, va riure un xic, pensant qu'allò de demanar el sopar al matí era una broma del seu pare. En Miqueló sel va mirar una mica amb uns ulls tant estranys quel petit ja no va riure gens, i va tornar a posar el cap demunt la taula.
A-les-ores, la Maria, am pena i llastima, però indignada de veure-l en aquell estat, el va anar reconvenint: