Aquesta pàgina ha estat revisada.
148
Croquis pirenencs
en un recó. El pobret, comprenent el patir de la seva mare, trist de no poder-li ser de cap ajuda, estava a punt d'arrencar el plor malgrat la gran sorpresa que li causava tot lo que veia. De prompte s va adonar de que la seva mare tenia una cremada a la cara i la va sentir que deia:
«La primera vegada quem dónes bastó! ¿Que m'espera un'altra vegada, pobreta de mi!»
El noi va cridar, irat de no poder fer res per sa mare:
«Així mai aguesseu vingut, pare!»
Al sentir-ho en Miqueló, es va quedar desarmat; una espurna del bon sentit d'altre temps, en mig del seu magí terbol, el va fer adonar de la seva obra, i, deixant-se caure a l'escon, va arrencar a plorar tot esbullant-se els cabells.