L'ivern avia estat rigorós: tota l'ubaga de Costaborda estava coberta d'una bona gruixa de neu. Era en ple mes de Març i el temps era desigual. Feia una semmana qu'avia nevat a montanya, i aquell die brillava un sol tant fort ques veia d'ora en ora com minvaven les clapes de neu en els paratges soleis.
Al matí avien enterrat an en Jaume, un contrabandista mort tisic al ple de la vida, estragat pels fatics de l'ofici a l'ivern.
El sol podia lluir, però la Maria passava un dels dies més tristos. Estava impressionada per la mort d'en Jaume, qu'era tant bon xicot. Algú deia que si desde un cop quel tinent de Planoles li va posar mala voluntat perquè comprometia massa an els carrabiners, anava tant escamat al passar bestiar per la frontera, que no vivia d'engunia. Després, an el pobre li va succeir en poc temps de perdre cinc vedells entre estimbats