dant les seves tropes. Totes les vaques me coneixien bé prou i les mudava de prats sul meu ordre sense que mai una sola se m'esgarriés. Una vegada un musurt ques perdia per la montanya me va trapar a la meu cabana i recordi que me va demanar què volria sere si tingués molt de sous. Mai que fos ric, li vai dire, volria pas cambiar de mestié: sempre pastor, pastor tota la meu vida, més que les vaques fossin meves i non pas dels proprietaris. I bé, ja ha vingut lo temps que cal pas me trecassar per donar pa a la famili nombrosa; me calria pas venir a montanya, més a mi és lo que me fa més pler, i si tinc pas prou de diners per menar tres-centes vaques meves, ne tinc per menar mitja dotzenota d'ovelles, i soc content i haurós.»
I n'era de feliç! Avent ben casat una seva filla a Perpinyà, al principi ni ella ni el gendre no avien volgut que tant vell s'estés en aquelles serres fent vida miserable. El pastor, durant el primer ivern, s'avia estat resignat a la vila; però quan va apuntar la primavera i desde lluny