Es va aturar per traguejar un altre cop, i mentrestant es tornava tendre envers la criatura, que tenia sempre els membres entumits.
«Ah! També en vols, tu, d'aiguardent? No, que després en mancaria pel teu pare. N'hi cal força al teu pare, que t'ha de dur fins a casa!»
¿I que redimontris hi avia de fer el xicot en mig de la neu en aquella ora de nit! Qui li avia fet anar?
I que pesava, tant petit! Fins el feia ensopegar am les pedres. Mentres anava baixant, en Miqueló, pensava que feia de ben mal dur una criatura a braç. Ell se l'agués pugut carregar a l'esquena! Es va aturar per fer un trago més llarg, i aquesta vegada sí que li va semblar que li donava dalit i lleugeresa.
Am la foscor i la fresca de la nit, els borrellons, que ja minvaven, formaven aviat com una gebre demunt de l'erba. Am tot i qu'en Miqueló parava gran compte d'on posava els peus, va pegar una relliscada quel va etgegar quatre metres més avall... Va aver de