en Valentí, per remordiment d'alguna vegada qu'ell avia faltat? Però ell era amo; ell treballava; ell portava els quartos a casa. Si ell en volia dur a una altra banda, qui li-n podia privar? I si an ell li agradava un xic l'aiguardent, per què s'avia d'estar de beure-n? Are meteix, bé n'avia de beure per acabar de portar el noi a casa.
Va deixar en Valentí a terra, i va beure un altre trago descançadament. Com se desinflava la botella! La va bufar perquè rajés bé fins a la derrera gota. Quan va aver dit «Ja s'ha acabat!» i va tornar a aixecar an el seu fill, ja tambalejava, les cames no-l podien gaire dur, però ell provava de caminar i s'esforçava en creure qu'anava lleuger.
Al ser a les passeres, bé li va costar d'atravessar-les! El Rigart corria tot depressa i remorós, i li semblava com qu'ell agués de seguir el meteix curs. Després, va pujar la costa fins que va ser an el seu carrer. A-les-ores sí qu'anava de tort. Les pedres de la rampa li semblaven ensabonades.