va veure quel sol fonia les neus del Canigó, ell se va començar a migrar i a sentir totes les penes del trasplantat. A la primavera següent els joves van aver de transigir perquè no sels morís al istiu. De llavores ençà el pare s'està tots els istius a la montanya pasturant lo que vol, i en venint la tardor pren comiat de les serres fins a l'istiu següent i compareix tot aixerit i refet a Perpinyà a fer-hi ivernada.
Em vaig determinar de seguir amunt, perquè escoltant aquell pastor riscava de perdre-hi massa temps. Al anar-men no-s va oblidar de donar-me expressions per la meva familia nombrosa. Nombrosa era per ell el millor qualificatiu i el de més cortesia.
L'estreta vall que porta el riverol que ve dels gorgs és tota ella un tarter de granit, però en el fons corre l'aigua sobre un suau llit de molça. Després la vall s'aixampla, i a l'esquerra s'aixeca un serrat llarguissim tot cobert de bosc, d'erba i de mates. De sopte començo a veure blavejar el gorg Estelat. La sorpresa