La pagesia era sola, sola en mig de montanyes, sense cap més casa un'ora a la rodona, situada a una bona altura i no gaire apartada del puig de Bassegoda, que majestuós però esquerp ho dominava tot.
La formaven diversos cossos d'edifici, corrals, parets estranyes. Al arribar-hi era l'ora que plegaven les feines, i tota la gent i el bestiar s'anaven reunint al entorn de la casa.
Els goços lladraven. Al voltant d'un abeurador dugues dotzenes de porcs negres xarrupaven am gran brugit, a les ordres d'una porquera. Un pastor, amb un cabridet tendric al braç, tancava les cabres, totes blanques.
Nosaltres ens ho miravem tot i ens miravem l'un a l'altre, pensant que presentar-nos a una casa sola en aquelles ores, carregats am les motxilles i am la fila que deviem fer an els ulls dels pagesos, era riscar que no-ns donguessin aculliment.
El més decidit de nosaltres es va dirigir an el qui primer va topar, an el pastor, que feia callar els goços.