«—Quens podriau acullir per aquesta nit?
—Ja vindrà l'amo. Ell vos ho dirà.»
I al cap d'una estona d'esperar va venir l'amo, amb un gran garrot a la mà, qu'anava a tancar les vaques quel seguien mandrosament. Tenia el posat seriós, el caminar pausat, duia la berretina enrera.
«—Què voleu?—ens va dir.
—Demanavem si-ns voldrieu donar aculliment a casa vostra aquesta nit.
—I qui sou, que veniu en questes ores?»
Qui som? varem pensar mirant-nos l'un a l'altre. I, lo que sembla estrany, ningú dels quatre sabiem dir-li qui erem. Com li podriem fer entendre? A lo millor cadascú hi va dir una cosa o altra, lo qu'acudia:
«—Som de Barcelona.—Demà matí volem pujar an el puig de Bassegoda.—Ens agrada anar per les montanyes.
—Per les montanyes? Vaia un gust! I què hi feu per les montanyes?»
Un de nosaltres va respondre d'esma, sense saber què dir: