«—Excursions.
—Excursions? Are sí que poc us entenc.»
I sen anava cap a dins deixant-nos plantats.
Llavores tots a la vegada, com per tocar-li el cor, li varem anomenar les nostres coneixences d'aquella comarca: la gent qu'aviem vist an el Molí, a Sant Aniol; els coneguts de Tortellà, de Besalú, de Figueres, de la Junquera; i sols a-les-ores l'ome va dir:
«—Ja pensuc prou que no sou pas gent dolenta.
—Qu'hem de ser!—És clar que no!
—Un om sent a dir tantes coses! Bé, vaja, entreu.»
Ja no-ns tocava passar la nit a la serena!
El varem seguir fent professó; varem entrar a la casa derrera d'ell; i, un cop a dins, invitant-nos, ens va dir:
«—Descarregueu-vos.»
A on? Nosaltres no hi llucavem gran cosa: tal era la fosca. Ens va ajudar a palpar una taula, i allí demunt varem