etzibar motxilles, maquines, trespeus i bastons.
L'unica claror quens atreia era la de la llar, i an ella ns varem acostar seguint sempre a l'amo, augmentant les ombres que ja hi avien acoblades. Nosaltres varem cercar lloc a l'escon, qu'era dels més grans, posant-nos entremig de la gent de la casa; l'amo va seure en un escambell prop del foc. A la mestressa se la sentia trastejar derrera nostre, les moces filaven, i tots els omes anaven compareixent i seien al nostro costat i romanien quiets.
L'amo s cuidava del foc, afegint llenya de tant en tant; i aixís com l'estranya llum ens donava grans relleus a les cares amagant l'expressió de les fesomies, una certa prevenció que semblava vagar per allí feia indecisos a tots per encetar la conversa. Un xic, bé varem parlar; però va ser un parlar sec, trencat, sense cordialitat ni expansió.
Ens anavem acostumant an el fum i a l'escalfor, qu'al principi aviem cregut no poder resistir. Are, tots plegats al vol-
