rustecs: troncs d'arbres partits pel llarg sense pulir i am cames. Al principi ns feien mudar sovint de positura, però aviat ens hi varem fer. Al deixar l'escalfor de la llar sentiem esgarrifances de fred.
Nosaltres ens estavem a un extrem de la taula; tòts els demés ja eren prous per acabar-la d'omplir.
Anavem despatxant am força gana tot lo que d'una manera rudimentaria ns avien cuinat. Els de la casa, preocupats pel menjar, no parlaven gaire. Tenien una gran caçola al mig, que la mestressa avia dut a la taula, plena fins a vessar d'una mena d'escudella de pa i verdures. Amb una llossa se n'omplien els negres plats ben curulls i els enllestien que donava goig. I sempre de lo meteix, derrera d'un plat un altre, sense entretenir-ho amb aigua ni vi; que de vi no-n gastaven a la casa, i tampoc en varen voler del que nosaltres els oferiem.
En alguns moments no se sentia gaire cosa més quels xarrups dels llavis i els copets de les culleres topant amb els plats.