els semblava que gosaven més l'una per l'altra.
Al veure-ns escriure, an el company amatent a pendre la tonada i ane mi copiant la lletra, els pagesos sens anaven acostant plens de curiositat.
La primera cançó tenia un aire tot viu, si bé sempre acompanyat d'una suau melangia. Donava bo de sentir-les, am tot i que la veu de la petita semblava un espinguet i no feia sinó nosa a la gran.
Com en la cançó de Mambrú, de la qu'era una variant, la dama, cançada d'esperar an el seu marit tornant de la guerra, surt a la finestra per veure el comte si vé. Veu arribar dos patges vestits de dol. Ella pregunta anguniosa:
Ai, patge, lo meu patge,
quines noves porteu?
i el patge li respon, abans d'anunciar-li la mort del seu senyor:
Les noves que jo porto
no les vulgueu saber.
