Però, quins contrastos hi avien allí, dintre d'aquella cambra negrosa! Mentres les noies en ses cançons parlaven de sedes i d'anells d'or, tots s'acostaven aprop nostre, abocant-se demunt de la taula, per millor examinar els gargots que feiem en el paper. El vell, ple d'admiració, va dir:
«—Quen tenen de cap!»
i la seva dòna li responia, com volent aclarir el concepte:
«—De cap i de lletra.»
Entremig de l'aixurida tornada del bolangé i del tralarà, les noies acabaven la cançó amb un crit ple de justicia:
Males siguen les guerres
i el qui les fa fer:
enganyen les donzelles
i viudetes també.
Tot depressa nosaltros varem demanar un'altra cançó; però are rai, ja hi eren posades, no tindriem pas temps d'acabar-los el repertori.
I la que van cantar llavores era d'una gran tendresa, i fins la tornada: