Aquesta pàgina ha estat revisada.
183
Interior
viva l'amor!
viva l'amor, que l'amor viva!
viva l'amor!
era impresa d'un sentimentó tant delicat!
La cançó deia així:
Aquí dalt a la montinya
n'hi avia una font viva;
n'hi avi' un cervo que hi bevia
i el caçador li espia.
—Caçador, mira, no-m tiri:
no-n só cervo, quen só nina:
só filla del rei d'Ungria.
—Ai, nina, si jo u sabia,
am tu bé m'hi casaria.
—No-m dieu pas si u volria?
—Minyona, jo u provaria.
¡Quantes vegades, ja ben lluny dels rodals del Bassegoda, hem recordat aquell aire tant saviament aplicat a la lletra, com sortits tots dos d'un sol tret d'inspiració! I sens evoca sovint am la meteixa veu quens el va cantar per la primera volta:
Caçador, mira, no-m tiris:
no-n só dervo, quen só nina.
