Nosaltres vam eixir encare fòra la porta. La nit era esplendida; la lluna donava relleus enigmatics a les roques i a les fondalades; l'aire era molt fred, i varem tenir necessitat de refer-nos vora la llar, ja esmortuint-se, abans de pujar an els llits quens avien destinat.
A dos ens van fer dormir en un pis, dos a l'altre. Al costat del nostre llit hi dormia algú de la casa, qu'a les fosques no vam poder distingir qui era. Varem arrencar a dormir ajaçats dalt d'aquelles marfegues altes i dures, i, lo que pot l'anar de camí lluny de la propria casa, la sòn es va apoderar de nosaltres com si dormissim en un bon llit, malgrat les escletxes dels porticons i de les parets que deixaven passar l'aire fi de la nit.
Per les meteixes escletxes entrava a dolls la claror al matí següent. Mentres entresonyats la miravem, varem sentir una veu quens cridava:
«—Au, gent!»
Ens varem aixecar i varem anar a baix, on la llar ja cremava, i ens va