venir molt bé per escalfar-nos abans de sortir.
Ens van ser fets tota mena d'oferiments al acomiadar-nos. Era un comiat curt però franc. Ben segur qu'en qualsevol ocasió i ora qu'anessim a trucar an aquella casa solitaria, hi trobariem un amable aculliment. Sols varem poder pendre comiat de l'amo i de les dònes: tots els demés eren ja a ses feines.
Després, am la llur vista d'aliga, els pagesos es varen adonar de quens esgarriavem en el bosc al voler pujar an el Bassegoda, i ens varen enviar la Tereseta perquè ns guiés.
La guapa noia ns va acompanyar fins al cim, i allí ns va contar que, alguns anys enrera, la casa avia sigut robada a la meteixa ora en que nosaltres aviem arribat de vespre. Els lladres hi van entrar demanant ostatge umilment; un cop a dins, es van declarar, i, entre altres desgracies, al avi, de vuitanta anys, ques resistia a entregar res, van penjar-lo dels cremadells de la llar.
Al recordar aquell trist episodi, ens