de l'ufanosa vall, els boscos de pins i d'abets dentellejen les serres i devallen am l'ardidesa d'exercits fins a besar selvatjament la regió riallera dels prats.
Al enfront nostre, allà al lluny, la vall sembla terminar d'una manera vaga. Allí dalt hem d'anar, allí dalt trobarem el gran estany Negre d'Evol, i en ses frondoses vores, passant en mig de la ramada ja adormida, entrarem a la cabana dels pastors.
Però la Nit s'atansa més depressa i, escampant els seus vels imperceptibles, va allunyant dels nostres ulls el terme del viatge. S'enfosqueix el verd alegroi dels prats, s'ageganten les ombres dels arbres, brillejen am sa inquieta llum els primers estels, atreient-nos a un món millor, invitant-nos a volar per l'espai a nosaltres que no podem moure els peus d'en terra, mentres la vall es va tornant tenebrosa.
Tot sembla estar recullit; tots els murmuris minven: l'isart deu estar a bon redós; l'aliga, amb el niu proveit, deu estar ben ajocada a l'esquerda d'un single;