les negres graules, a centes, deuen estar encauades en una esberla del rocam. Sols nosaltres no trobem una bauma quens arraceri, i caminem, caminem pel fons de la vall, pujant sempre, am l'esperança de que aviat veurem un ramat i una barraca.
Però la vall sembla que no té fi!
És negra nit i marxem a les palpentes, ficant sovint els peus en els tolls dels reguerols. I am tot i això, sempre caminem, pujem sempre... fins quens ve la desilusió, fins que la nit, impossibilitant-nos la marxa, ens fa perdre l'esperança d'arribar a la jaça que cerquem debades. Provem d'assolir la carena atravessant el bosc; però els arbres, les mates i el pedregam ens enreden els passos. A-les-ores resolem passar la nit al ras. A l'entrada del bosc hem reconegut una antiga plaça carbonera, i allí ns aturem, començant primer de tot per cercar llenya i troncs secs per tot lo voltant: el griso de la nit és fred i tallant, i la principal providencia a pendre és procurar-se un bon foc. Am les mantes i amb els bastons improvisem una