tenda, tant sols siga per a resguardar el cap de la rosada i del aire gelat que ja-s deixa sentir.
Després, ja reunits bons feixos de llenya i encès el foc, ens ajeiem a terra disposats a deixar que passin les ores de la nit i a esperar que comparegui la sòn.
El cap protegit per les mantes, mig cos torrat per la gran foguerada, el cançament ajudant, fa bo de fantasiejar, deixant qu'una idea en cridi un'altra fins i a tant que vingui l'ensopiment del somni.
El die abans hem fet una jornada de quinze ores, sortint de Nuria de bon matí i anant a parar an els banys de Toés, perdent-nos per l'interminable vall de Querençà.
I are ve bé de recordar aquell die de marxa llarga, aquell tombar carenes i franquejar collades i endinsar-nos en les valls, aquell anar d'Espanya a França sense moure-ns perxò de la nostra terra, que dol de veure-la francesa i espanyola.
En el santuari de Nuria air varem sopar plegats amb un minyó de Prada de
