panya, am lo poc qu'entenien de la conversa feien un posat trist.
Durant una llarga estona la sòn es deu aver apoderat de mi, perquè a lo millor em desperto després d'aver tingut una visió sumament agradable. He vist, o somiat, quel nostre Pireneu, la partida més gran dels Pireneus, desde l Mediterrà fins a la Vall d'Aran, ja era ben nostre; que ja no hi avien castellans; que se n'avien anat avall, avall, empesos per un floreixement en el qual no hi entenia res la llur raça degenerada; que ja no n'hi avien en tot Catalunya; i com que ja no apagaven la nostra energia ni s'aprofitaven de la nostra activitat, Catalunya s'aixecava i tenia un desvetllar somrient de fortesa i floria tota de cap a cap, floria com un gran jardí. Els francesos, després d'aver-nos ofert la seva civilisació i el seu braç, sempre cavallers, sempre generosos, com en altre temps, es retiraven del Rosselló, passaven les Corberes, contents d'aver ajudat al deixondiment d'un poble. I el Pireneu reverdia, ufano-
