Vés al contingut

Pàgina:Croquis pirenencs (1896).pdf/203

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
201
La nit al ras

i patriotic ens hi duu. Anem a sorpendre la llegenda viva, a cercar inspiració en els estanys poblats de fades i en els boscos d'encantats brancatges i en els cims nusos i virginals, de front massa alt perquè la vida vegetal hi arreli. I de tot això, com el miner arrenca el ferro que va a fondre-s a la farga, intentem nosaltres arrencar-ne l'anima per fondre-la al caliu de la nostra imaginació.


Però el nostre foc, el foc quens abriga del fred d'aquelles altures, es va morint, i en l'impressió d'aquêt moment anem afegint llenya i més llenya am certa gravetat sacerdotal, fins que la flamarada s'aixeca ben alta i arriba a esclarir els primers arbres del bosc.

¡Quin singular efecte belic em produeix un moment el nostre petit bivuac! Els uns vetllant, reposant els altres mal coberts per una improvisada tenda, tots al entorn de la fogata! Els bastons sem tornen fusells, i el nostre petit campament s'engrandeix i és l'avençada d'un gran exercit parant de nit per seguir a la